10 juliol 2009

La bombilla.

Se sentó a un metro y treinta y pocos centímetros de su mesa, más segura que nunca de lo que iba a hacer. Miró con el ceño fruncido y los dientes apretados la bombilla de su flexo. “Enciéndete” pensaba… y repetía este pensamiento una y otra vez. “Enciéndete”, “Enciéndete!”… Mantenía la mirada fija para no perderse el primer resplandor de su, de momento, infructuoso control mental. “Vamos, enciéndete!... ¿a qué esperas?”. Intentó imaginar el brillo de la bombilla cuando estaba encendida, el calor al tocarla… e incluso se convenció a sí misma de que ya lo estaba (quizás en un irracional intento de convencer a la propia bombilla). Pero nada. Todo era oscuridad. Sin embargo, aquella noche Carla sí que vio un poco más de claridad en su vida al darse cuenta de que, si realmente consiguiera encender aquella bombilla sin tocarla, se moriría de miedo.




08 juliol 2009

El conte de les puces!

Vet aquí una vegada la història d’una petita puça que sense saber com ni perquè de cop se n’adonà que estava envoltada de mooltes fantàstiques puces. Algunes puces eren molt diferents que la puçeta i altres s’assemblaven... unes eren petites i altres grosses, unes es passaven el dia saltant i altres rossegant pèls, unes s’agrupaven i les altres buscaven soles l’aliment... però malgrat aquestes diferències, totes tenien les mateixes potes, els mateixos cossos, i la mateixa casa.


De vegades les puces no es posaven d’acord i corrien desperdigades cadascuna buscant-se a sí mateixa (també la petita puça) creient-se que el seu camí era més encertat que els altres i quan això passava, quan cadascuna s’apropiava de les seves potes, llavors era quan el “terra tou” que trepitjaven i sobre el que botaven... trontollava, es movia i rascava que aquella història no tindria un final feliç.


Però tard o d’hora, per alguna estranya raó, totes les pucetes tornaven a ca
sa i s’esforçaven per fer camí juntes... posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... i és llavors quan van decidir rentar i desparasitar al gos i totes les puces van estirar la pota! (mai millor dit). Ai no!!!! (ho he dit en veu alta?)... volia dir que, posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... van aconseguir fer quelcom més gran del que mai havien imaginat.


I vet aquí un gat, vet aquí un gos... aquest conte ja s'ha fos!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s'ha acabat!





video






Moltes gràcies a tots per la bona fenya feta!
Sou un equip fantàstic! Endavant amb les Colònies!






15 juny 2009

Per molts anys... :-)

12 juny 2009

Novembre de 2003

Em perdré sencera,
oblidaré el perfum de les coses bones
m’endinsaré en la foscor més fosca,
m’arraparé al mal, al dolor, a la traició,
m’esfonsaré en el pou del sense sentit...
I ningú vindrà a buscar-me.

Cridaré, ploraré i callaré,
deixaré en evidència la meva propia presència,
m’odiaré i em maltractaré
fugiré de la vida,
escopint en tot el que estimo.
I ningú vindrà a buscar-me.

Trencaré el que tinc i el que sóc,
el que desitjo i el que em fa viure,
me n’enriuré del que aconsegueixo
i ploraré, ploraré fins a la mort.
I ningú vindrà a buscar-me.

Cercaré la gent,
demanaré perdó, comprensió... compasió.
Me’n penediré de les ombres
i perseguiré el que estimo
lluitaré i cauré sobre les meves pedres.
I ningú vindrà a buscar-me.

Però tu, Senyor,... Tu sempre em vens a buscar...
quan demano ajuda... sempre respons,
quan ploro, eixugues les meves llàgrimes,
quan em maltracto, estimes el meu cor desvalgut
quan em quedo sola, em fas costat
i quan em perdo, sempre em busques.

Tant debò jo sapigués buscar-te a Tu amb tant d’amor i tanta fidelitat.



...

09 juny 2009

MAÑANA (A las buenas y a las malas)


Si hoy te cuesta despegar
podrás volar mañana
Todas las ganas de llorar
Se irán se irán mañana

Aunque parezca que dolerá por siempre
te aseguro que mañana pasará
Verás que el mundo sigue en pie
y tú con él mañana

Oh vas a ver, volverá a amanecer
esta vida sin ton ni son, mañana irá mejor
Oh ya verás, todo amaina al final
los buenos tiempos volverán
el sol saldrá mañana

Si hoy no sueñas, soñarás
así sin más mañana
El río siempre llega al mar
Podrás zarpar mañana

No hay mal que dure cien años más
empieza a izar las velas la tormenta pasará
Verás que el mundo sigue en pie
y tú con él mañana

Oh vas a ver, volverá a amanecer
esta vida sin ton ni son, mañana irá mejor
Oh ya verás, todo amaina al final
los buenos tiempos volverán
el sol saldrá mañana

Cuando te apague la soledad
enciende los recuerdos de la gente que no está
y verás el mundo puesto en pie
y tú también mañana

Oh ya verás todo amaina al final
los buenos tiempos volverán
el sol saldrá mañana
así sin más mañana.


07 juny 2009

Era un interrogante!

Era un interrogante. Un gran interrogante. Carla lo sintió y colgó el teléfono dejando la conversación a medias. Sintió la urgente necesidad de parar el tiempo y el ruído para poder detenerse en aquel gran descubrimiento. Su vida era un interrogante, un enorme, gigante y grotesco interrogante que frente a sus frescos pensamientos parecía burlarse de ella. ¿Se curará?, ¿Saldremos adelante?, ¿Conseguiré un buen trabajo?, ¿Me querrá algun dia?, ¿Lo estoy haciendo bien?, ¿Seré capaz de cambiar?... y aunque sintió el peso de todas estas preguntas sobre sí... se dio cuenta de que la pregunta más importante siempre se le olvidaba.