Quan la feina s'acumula, no arribes a tot, mires a l'horitzó i et sembla que el teu futur professional és tan lluny que ni tan sols el distingeixes bé... i et falten hores per tot arreu per arribar al teu propòsit... i te n'adones de que moltes de les hores que hauries d'estar dedicant a "apropar-te" a aquesta "futura" vocació professional te les passes a l'Esplai, a la Parròquia, a Confirmació, a la Delegació, a reunions, a misses, a pregàries, a sopars, a assamblees, a recessos...
... i per un moment penses: "amb aquest ritme... com i quan pretenc aconseguir arribar a allò que vull ser?"... i et preguntes: "estic perdent el temps?", "estic prenent una bona opció?", "quin sentit té?"...
... i llavors marxes d'excursió amb els de l'Esplai, per exemple... i aquell nen que tant li costa "seguir el ritme" de cop aprèn que s'ha d'escoltar quan algú parla, i el que sempre fa lo que vol quan vol te n'adones de que hi ha vegades que s'espera, i aquella que no coneixia encara ningú ara ja té una amiga... i mires els monitors i veus com juguen fins suar, s'unflen de paciència per "ensenyar" i "reensenyar" i gaudeixen infinitament amb els nens... i els mires a tots plegats i sents que te'ls estimes...
... i aleshores comprèns que no perds el temps (sinó que el guanyes)... que allò que vols ser no té sentit sense tot això que estàs rebent, que cal combinar les dues coses... i que val la pena seguir aquest camí!!
... i per un moment penses: "amb aquest ritme... com i quan pretenc aconseguir arribar a allò que vull ser?"... i et preguntes: "estic perdent el temps?", "estic prenent una bona opció?", "quin sentit té?"...
... i llavors marxes d'excursió amb els de l'Esplai, per exemple... i aquell nen que tant li costa "seguir el ritme" de cop aprèn que s'ha d'escoltar quan algú parla, i el que sempre fa lo que vol quan vol te n'adones de que hi ha vegades que s'espera, i aquella que no coneixia encara ningú ara ja té una amiga... i mires els monitors i veus com juguen fins suar, s'unflen de paciència per "ensenyar" i "reensenyar" i gaudeixen infinitament amb els nens... i els mires a tots plegats i sents que te'ls estimes...
... i aleshores comprèns que no perds el temps (sinó que el guanyes)... que allò que vols ser no té sentit sense tot això que estàs rebent, que cal combinar les dues coses... i que val la pena seguir aquest camí!!









