04 novembre 2009

La piel

Se desnudó lentamente, en silencio, notando sus dedos empujar cada una de las prendas de las que se emancipaba. Sentía como el suelo temblaba al recogerlas. Carla apreció el frío de su cuerpo desnudo. No era suficiente- algo pesaba demasiado. De pronto, deslizó sus dedos hasta el cuello y empezó a desengancharse de su piel, poco a poco, suavemente. Nunca antes se había desenganchado de ella, lo cual la avergonzó. Se miró. No estaba tan mal. Quizá un poco de maquillaje serviría. Empolvó pobremente sus antiguas mejillas ahora enrojecidas y decidió continuar con la renuncia,… Se paró. Se peinó y suspiró. Todavía no estaba preparada.


23 octubre 2009

Respostes

08 octubre 2009

La realitat

22 setembre 2009

DECISIONES

Aquel día decidió aliarse con la realidad para no perder el tiempo con la imaginación.

Decidió verdaderamente PRIORIZAR - poner en primer lugar lo más importante-, sin renunciar a lo imprescindible de las segundas y terceras posiciones. Eso sí, después.

Y decidió atar en corto su intensa vivencia de las cosas para poder contolar la siguiente página de aquella- Su- historia que le habían dejado escribir.




11 setembre 2009

¿Cómo que para nada?



¿Para qué? para nada
¿para qué? ¿para qué? para nada

¿Para qué andar descalza sin rumbo?
¿para qué izar las velas del mundo?
¿Para qué? para nada

¿Para qué rebajar la condena?
¿para qué si te mata la pena?
¿Para qué? ¿para qué? para nada

¿Para qué echar perfume a la vida?
¿para qué si te escuece la herida?
¿Para qué? para nada

¿Para qué continuar viviendo deprisa
buscando la suerte en la mierda que pisas?
te vas a volver a quedar sin volar ¿para qué?
Para nada, para nada
¿Para qué? ¿para qué? para nada

¿Para qué fusilar el olvido?
¿para qué si te pones a tiro?
¿para qué? para nada

¿Para qué una tregua de abrazos?
ni matar ni morir a balazos
¿para qué? ¿para qué? para nada

¿Para qué continuar viviendo deprisa
buscando la suerte en la mierda que pisas?
Te vas a volver a quedar sin soñar ¿para qué?
para nada, para nada
¿para qué? ¿para qué? para nada
para nada, para nada

¿para qué? ¿para qué?
Para nada te vale una vida varada
Hoy te toca romper la baraja
porque anclado ni subes ni bajas
para ser, para estar, para echar a volar
hoy te toca soltar las amarras
¿Para qué emborracharte de olvido
si te vas a beber lo vivido?
¿Cómo que para qué? porque puedes
y sé que si quieres te sobran la alas

¿Cómo qué para nada? ¿Cómo qué para nada?
¿Cómo qué para nada? ¿Cómo qué para nada?


Rosana.

07 setembre 2009

Apunts de psicologia: Indefensió apresa

La Teoria de la Indefensió apresa, elaborada per Seligman als anys setanta, parteix d'observacions realitzades sobre el comportament d'animals de laboratori sotmesos a shocks elèctics dels que no poden escapar. Aquests animals desenvolupaven canvis en el seu comportament caracteritzats per passivitat, dificultat d'aprenentatge de noves respostes (deixaven d'intentar escapar), pèrdua de pes, dèficit sexual i social, canvis neuroquímics, úlceres, etc. A aquest conjunt de símptomes se li coneixia com desamparament o indefensió apresa.

M.Seligman va concretar que, tant en animals com en humans, aquest síndrome tan sols es produïa si existia la percepció per part del subjecte de que "faci el que faci" no pot reduïr o eliminar l'estimulació aversiva (expectativa d'incontrolabilitat).